22.7.05

És tard, però tota hora és bona per explicar el món. El món que comença més enlla de les nostres fronteres i que arriba molt més enfora que la nostra imaginació.
Ara mateix, escric des d’una part d’aquest univers que només coneixem a través dels telenotícies. Es un espai de terra que fa un parell de cops la superficície d’Espanya, però que està composta gairebé al 50% de desert. El país, de nom equívoc, és Niger.
En aquesta terra, classificada a l’avantdarrera posició de l’Index de Desenvolupament Humà de les Nacions Unides, hi viuen uns 11 milions de persones, més de la meitat per sota del llindar de pobresa. Això és aixi des de ja fa massa temps, no és cap novetat. Malhauradament. I jo voldria xerrar-vos d’una novetat, al menys una mitja novetat. Mitja perqué, d’una banda, no és la primera vegada que succeïx i, d’una altra, perqué resulta una consequència més o menys previsible de l’evolució economica, ecològica i política d’aquests darrers anys.
Voldria xerrar-vos de la fam.
L’any passat, una sequera cruenta fins i tot per un país abasat a l’absència d’aigua i una greu epidèmia de llagostes van provocar la perdua de gran part de les collites i de les pastures per els animals. Avui, sis mesos més tard, quatre milions de persones estan abocades a la fam si no hi ha una distribució ràpida d’aliments bàsics entre les poblacions més necessitades. No resulta difícil imaginar quants d’aquests quatre milions son infants.
Em trobo escrivint sobre això i no deixa de sorprendre’m el fet que ja a princcipis d’any es entien veus que anunciaven l’arribada d’aquesta fam, consequència inevitable dels dos evenements citats més adalt. Sis mesos, doncs, que entenem parlar d’una catàstrofe de proporcions gigantesques. Sis mesos que em demano qué preveuen el govern de Niger i la comunitat internacional. Sis mesos que la gent espera. Sis mesos perduts.
Juliol 2005, sa fam s’exten pel país, pero encara ha de créixer. El govern nigerí i l’ONU demanen des de fa setmanes una ajuda internacional que no arriba. Potser perque encara estam esgotats de l’esforç duït a terme al sud-est asiàtic, potser perque la lluita contra el terrorisme ocupa un espai polític i mediàtic massa gran. Potser perque els països donants no confien que el govern faci un bon us de l’ajuda internacional. Potser…
Una de les figures prominents de la lluita, teòrica i pràctica, contra la fam, la francesa Sylvie Brunel, afirmava fa uns anys que la fam a un país donat no és inevitable, ni tan sols consecuència de la manca d’aliments à la zona geogràfica d’aquest país. Fins i tot a Àfrica, sostenia, la quantitat d’aliment produït és suficient per cobrir les necessitats nutricionals del continent. Ans all contrari, la fam és sovint la conseqüència d’una mala gestió política o l’expressió d’una política conscient de pauperització d’una part de la comunitat nacional per obtenir uns beneficis financers concrets a travès de l’ajut internacional. Sovint és el resultat d’ambdues condicions alhora.
Ara, la meva intenció escrivint aquestes línies no és la d’explicar les causes de l’actual situació de crisi a Niger. Ara, la meva intenció és solsament donar-vos a conèixer aquesta situació de crisi. Perqué actueu amb coneixement de causa. Perqué és una de les poques coses que puc fer des d’aqui, i que voltros no podeu fer: dir-vos qué passa.
Varis països europeus i ONGs han decidit intervenir per à paliar la situació. No tenc la lista completa de països (al menys França i Alemània). Tampoc la d’ONGs ( que hagi vist, Acción Contra el Hambre). Segur que si vos fixau bé, trobareu altres organitzacions que tenen decidit intervenir. No vos serà difícil trobar un número de compte d’aquestes organitzacions.
Es pot discutir de les implicacions i interessos de l’ajuda internacional al tercer món, de les responsabilitats no asumides de la comunitat internàcional. Es pot discutir de moltes coses des de la prosperitat. Però des de Niger, no hi ha temps per discusions. Només queda el temps just per evitar la mort segura de miliers de persones. Vosaltres, des d’Europa, podeu contribuïr a evitar-ho. Ja ho sabeu.

PS: Per mes informaciò, visitau la pàgina http://www.lemonde.fr/web/portfolio/0,12-0@2-3212,31-676109@51-672473,0.html

1 comentari:

Anònim ha dit...

Hallo I absolutely adore your site. You have beautiful graphics I have ever seen.
»