Una imatge val més que mil paraules
Aquesta foto, presa després del triple desastre japonés (terratrèmol, tsunami, nuclear), és una magnífica paràbola de la fragilitat humana...i de les seves potencialitats.
El consumisme desenfrenat necessari per a mantenir una economia basada no en les necessitats de les persones sinó en les seves ambicions i el seu egoisme ens porta a produir, acumular i llançar una infinitat de productes que tenen un cicle vital cada cop més curt. Pel camí, i al llarg de tot el procés, qui pateix és el medi ambient (sobreexplotació de recursos, augment dels abocadors, major contaminació per a la seva eliminació) i la gent (salaris cada cop més baixos i precarietat laboral, estrés i obsessió pel consum).
Tot això, que alguns confonen amb una societat "avançada" és d'una precarietat extrema i es sustenta en la disponibilitat finita de combustibles fòssils i un cert equilibri natural que faci la realitat predecible. Ara be, els combustibles fòssils s'estan esgotant a una velocitat inevitablement creixent a mesura que els països emergents (X´ina, Índia, Brasil...) s'apunten al nostre model de societat. Des de fa uns anys, el lobby pronuclear ha aprofitat aquesta situació per a dur a terme una agressiva campanya de promoció de l'energia nuclear, com si aquesta fos la més neta i eficient per a substituir una economia basada en el carboni, que té unes necessitats energètiques enormes.
Fa dues setmanes, la realitat obstinada va mostrar que tot això només eren miratges o, millor dit, mentides. Fukushima és la prova que l'energia nuclear no és segura, ni pel que fa al tractament dels seus residus (que segueixen essent altament radiactius i perillosos milers d'anys després) ni pel que fa a la seva explotació energètica.
Davant el caos, la desolació i l'absència de tots aquetss productes innecessàris, davant la impossibilitat d'usar cotxos, motos, busos i altres mitjans de transport per l'abspencia de combustible, una figura atravessa les deixalles dibuixant un camí cap al futur: la no-dependència energpetica, la no-contaminació, l'aprofitament de l'enginy humà en la seva vessant més avançada, racional i natural a l'hora: la bicicleta.
Ens hauria de fer reflexionar sobre la nostra realitat quotidiana i el futur que volem per noltros i els nostres infants.
Wikio
Aquesta foto, presa després del triple desastre japonés (terratrèmol, tsunami, nuclear), és una magnífica paràbola de la fragilitat humana...i de les seves potencialitats.
El consumisme desenfrenat necessari per a mantenir una economia basada no en les necessitats de les persones sinó en les seves ambicions i el seu egoisme ens porta a produir, acumular i llançar una infinitat de productes que tenen un cicle vital cada cop més curt. Pel camí, i al llarg de tot el procés, qui pateix és el medi ambient (sobreexplotació de recursos, augment dels abocadors, major contaminació per a la seva eliminació) i la gent (salaris cada cop més baixos i precarietat laboral, estrés i obsessió pel consum).
Tot això, que alguns confonen amb una societat "avançada" és d'una precarietat extrema i es sustenta en la disponibilitat finita de combustibles fòssils i un cert equilibri natural que faci la realitat predecible. Ara be, els combustibles fòssils s'estan esgotant a una velocitat inevitablement creixent a mesura que els països emergents (X´ina, Índia, Brasil...) s'apunten al nostre model de societat. Des de fa uns anys, el lobby pronuclear ha aprofitat aquesta situació per a dur a terme una agressiva campanya de promoció de l'energia nuclear, com si aquesta fos la més neta i eficient per a substituir una economia basada en el carboni, que té unes necessitats energètiques enormes.
Fa dues setmanes, la realitat obstinada va mostrar que tot això només eren miratges o, millor dit, mentides. Fukushima és la prova que l'energia nuclear no és segura, ni pel que fa al tractament dels seus residus (que segueixen essent altament radiactius i perillosos milers d'anys després) ni pel que fa a la seva explotació energètica.
Davant el caos, la desolació i l'absència de tots aquetss productes innecessàris, davant la impossibilitat d'usar cotxos, motos, busos i altres mitjans de transport per l'abspencia de combustible, una figura atravessa les deixalles dibuixant un camí cap al futur: la no-dependència energpetica, la no-contaminació, l'aprofitament de l'enginy humà en la seva vessant més avançada, racional i natural a l'hora: la bicicleta.
Ens hauria de fer reflexionar sobre la nostra realitat quotidiana i el futur que volem per noltros i els nostres infants.
Wikio
